Aquest dissabte, dia 17 d'octubre, es compleixen vuitanta anys de les inundacions que afectaren les conques hidrogràfiques del nord-est de Catalunya. Les conques dels rius Ter, Fluvià, Muga, Tet, i Tec recolliren unes xifres de precipitació altíssimes durant els quatre dies que va durar la llevantada. En un observatori casolà a Sant Llorenç de Cerdans, la mestra va recollir més de 1000 mm de precipitació en un dia (rècord europeu). A la Vall del Ges, a l’observatori del Dr. Mommany de Sant Pere de Torelló en va recollir 340 mm. La situació geogràfica de Torelló, situada a l’aiguabarreig del Ter i del Ges, va incidir fatalment a la part baixa del nucli urbà. Les construccions del carrer de Sant Antoni, placeta d’en Pujol i Ronda de les Pollancredes, moltes d’elles edificades amb paret de tàpia  (terra premsada), no varen resistir la crescuda del nivell de l’aigua i s’ensorraren, causant seixanta-dues víctimes mortals. Els Banys d’Arles fou la segona població amb més víctimes mortals; vint-i-cinc. Manlleu i Girona, juntament amb Torelló, foren portada al diari La Vanguardia amb un reportatge fotogràfic. És curiós que, vuitanta anys després de la tragèdia i després de la commemoració dels 75 anys feta l’any 2015, encara perduri l’explicació popular errònia del fet: Els Tres Ponts del tren es varen taponar amb troncs i, quan va cedir, va arribar una crescuda gegantina i va causar els estralls. La realitat però, és que hi va haver un seguit de factors que provocaren els estralls. El més important és el de la crescuda del Ter en més de cinc metres del seu nivell habitual. Aquest tap natural al desguàs de l’aigua del Ges va provocar que l’aigua no pogués marxar Ter avall i inundés la part baixa de Torelló durant una reviscolada d’aquest. Gerard Verdaguer   

Compartir en FB Tweet