|
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES Maria
Gumfaus Culà (1922 – 1998)
En el món de les torneries
de fusta sovint trobem el tòpic: La
torneria és un ofici d’homes. Si analitzem, però, la realitat, trobem casos
que desmunten la dita. Aquest és el cas de Maria Gumfaus, una dona emprenedora
que va endegar un projecte empresarial i, alhora, una famÃlia amb dotze
infants.
El seu pare, Josep Gumfaus,
natural de Navarcles, es dedicava al comerç de fusta. Era un home amb una forta
capacitat directiva i organitzativa; qualitats que heretà la seva filla. A
Santa Coloma de Gramanet va conèixer Ignà sia Culà Serra. Es varen casar i varen
tenir la Maria. Pels volts de 1925 anaren a viure a Sant Pere de Torelló, un
poble amb prop de dos mil habitants l’any 1936, amb quaranta-cinc torneries i
prop de tres-cents torners i torneres. Aixà doncs, Maria Gumfaus va créixer en
un poble on es vivia envoltat de torners; rar era el carrer on no hi hagués cap
taller. A l’escola Vedruna va aprendre a llegir, a escriure i a cosir;
s’educava per ser mare de famÃlia.
Es va casar amb Pere Font Casellas,
un jove que feia de torner a Can Gató, una de les torneries més important per
aquells anys a Sant Pere de Torelló. Als anys quaranta del segle XX es
decidiren a muntar plegats un negoci propi: una torneria al carrer Doctor
Casas. L’empresa pròpia va créixer amb l’esforç dels dos: quan ell sortia a
vendre, ella servia les comandes, pintava les peces, organitzava el magatzem,
tractava amb els marxants de fusta (avellaner, boix o faig). El seu article
principal era el joc d’escacs amb peces de boix.
El carà cter i l’empenta
empresarial de Maria Gumfaus era notori. De seguida va adoptar el rol de
mestressa: feia tractes amb els clients, contractava personal, duia la
comptabilitat, negociava amb els proveïdors, etc. Tant era aixà que el seu
marit era conegut com En Gumfaus, el
cognom de la seva dona. Entre el col·lectiu femenà provocava una mena d’enveja
i admiració.
L’any 1973 traslladà la
torneria a Ripoll i, poc després endegà una indústria tèxtil. Morà a Terrassa
l’any 1998. Uns quants dels seus fills varen seguir l’estela de la mare i són o
han estat empresaris emprenedors.
Museu de la Torneria, març
de 2019
Compartir en FB Tweet |
|
|